César Luis Menotti, al Camp Nou, l'any 1983 / FOTO: SPORT

Han hagut de passar trenta anys perquè un entrenador argentí torni a asseure’s a la banqueta del Camp Nou. Tres llargues dècades que van des de César Luis Menotti a Gerardo Martino, dos homes amb una trajectòria plena de coincidències. La banqueta del FC Barcelona n’és només una.

Nascut a Rosario, com el Tata, Menotti va arribar a Can Barça durant el segon tram de la temporada 1982/83, un cop cessat el seu predecessor, Udo Lattek. La situació esportiva era molt més complexa que l’actual. “Si comparem les dues etapes, hi ha molta diferència a favor meu. Fent menys, jo podia fer més”, reconeix el mateix Menotti, conscient que el llistó ara està molt més alt que quan ell va agafar les regnes del primer equip.Em resulta complicat dir què pot aportar Martino. Què se li pot posar a la Gioconda? Bigoti?
“La situació del Tata és un pèl complicada, perquè, què més s’hi pot fer? És difícil. Segurament l’única cosa que pot fer és sostenir la idea”, explica. Quan s’expressa Menotti és d’allò més gràfic: “Em resulta complicat dir què pot aportar. Què se li pot posar a la Gioconda? Bigoti? El Barça ha funcionat com una simfonia durant els últims anys i, tot i algunes adversitats, s’ha sostingut al més alt nivell. La idea mai s’ha qüestionat”.

Per l’exentrenador, el repte de Martino és no fer cap revolució dins el sistema de joc. “Crec que ha dit que tocarà més aviat poc i que mantindrà l’essència. Cal recompondre la concentració i no inventar allò que ja ha estat inventat”, afegeix. Defensa la continuïtat d’un model de joc ple d’èxit que ha donat tres Lligues de Campions en els últims set anys i fins a setze títols en les últimes cinc temporades. També respon a aquelles veus que afirmen que el futbol del Barça s’ha tornat previsible: “És molt estúpid parlar d’un Barça fàcil de predir. Jo ja sé que veuré flamenc tradicional quan vaig a veure Paco de Lucía, però hi vaig igualment. Sempre hi ha innovació dins el que és previsible”.Em sembla una ximpleria que es pugui qüestionar la idea del Barça, que acaba de fer 100 punts
Per Menotti, el debat de la suposada previsibilitat del Barça té moltes lectures possibles. Una que és obligada és fer un cop d’ull a la plantilla de què es disposa. “Si tens Messi, Xavi o Iniesta, tot jugadors petits, i pretens jugar a una altra cosa és que estem tots bojos. A més, s’ha fitxat un altre jugador petit i amb talent com és Neymar Jr. Em sembla una ximpleria que es pugui qüestionar la idea del Barça, un equip que acaba de fer 100 punts a la Lliga jugant d’una determinada manera”, assegura.

‘Innovació’ i ‘talent’ són dues de les paraules que més fa servir Menotti durant les seves dissertacions. “Sempre dic que els àngels van voletejant i que si un no prepara el seu cap la inspiració no el visita mai. Cal defensar la visita del talent, i, per fer-ho, cal estar fresc mentalment”, declara. No és fàcil per a uns jugadors com els del FC Barcelona que, entre Club i selecció, han d’afrontar uns 60 partits per temporada amb una exigència màxima. “La fatiga d’un futbolista mai és muscular. És molt més fàcil recuperar un jugador físicament que mentalment”, detalla.Martino ha prestigiat la nostra professió i és un noi seriós que no té vanitats estúpides
Tot i haver nascut a Rosario, com el Tata, no es coneixen personalment. Menotti no l’elogia des de l’amiguisme, sinó des del respecte de qui l’ha seguit des de la llunyania: “No sóc amic seu i no hi tinc cap relació quotidiana. Hem parlat algun cop, com un dia quan el vaig trucar des de l’Independiente i ell era a la selecció del Paraguai, però no va més enllà d’una relació cordial”. Amb tot, reconeix que el va alegrar llegir la notícia del seu fitxatge com a nou entrenador del FC Barcelona. “Ell ha prestigiat la nostra professió i és un noi seriós que no té vanitats estúpides”, admet. Creu que pot treure pit per la seva trajectòria: “Ell ha intentat i havia aconseguit, dins la crisi que pateix el futbol argentí, treballar sobre una idea de futbol, de bon joc, tot i saber que li seria molt difícil”.

Comparteixen un passat al Newell’s –el de Menotti molt més breu–, i ara també el seu pas per Can Barça, en tots dos casos la seva primera experiència al Vell Continent. Sigui com sigui, el conegut com a ‘Flaco’ prefereix marcar distàncies entre una trajectòria i l’altra: “La principal diferència és que abans de venir al Barça jo ja havia guanyat dos Mundials, un de gran i un de juvenil, cosa que m’havia donat la possibilitat de viatjar per Europa. Per exemple, vaig poder ser un més a Colònia i aprendre moltes coses que no hauria après sent només a l’Argentina”. Ara, Martino juga amb l’avantatge de viure en l’era de la globalització, on es poden seguir els partits del FC Barcelona des de qualsevol racó del món, cosa que abans no passava.

També les seves plantilles tenen coses en comú. Menotti disposava de Maradona i Schuster. Martino té sota les seves ordres un altre argentí, Messi, i Neymar Jr, icones equivalents a les del Barça dels anys vuitanta. “Puc dir que Maradona i Schuster eren feliços amb la nostra idea i la van defensar a mort”, recorda. Com a exemple, explica que li va tocar “treure Maradona en una final de Copa”. Dels dos cracs actuals, els quals no coneix personalment, apunta que “no semblen futbolistes conflictius si hi ha una claredat en la idea”.