La pionera Lolita mai oblidarà el seu debut amb el Barça Femení, aquell Nadal del 1970 al Camp Nou, ja que va sortir a la foto de l’onze inicial amb la seva filla petita Arantxa. Després seria una de les jugadores més destacades del partit, provocant l’admiració del públic amb els seus extraordinaris dríblings.
Lolita Ortiz va jugar a la Penya Femenina Barcelonista (nom original del Barça Femení) els anys 1970-1981. Ocupava la posició de davantera centre i extrem dreta. Era una jugadora petita però valenta; no l’importava anar al xoc contra la jugadora contrària. De vegades arrossegava les defenses rivals perquè Neus Gallofré trobés passadís per xutar. La seva vàlua i el seu caràcter van fer que el juny del 1971 l’entrenador Antoni Ramallets la nomenés capitana de l’equip després de la prematura retirada de la fundadora Immaculada Cabecerán.
En aquells temps heroics del Femení, les jugadores s’entrenaven a la zona esportiva del Camp Nou, els dimarts i dijous al matí. Lolita es llevava d’hora per portar l’Arantxa al col·legi i després anava a entrenar-se. En aquells temps d’estricte amateurisme, a les tardes es convertia en recepcionista en la consulta d’un metge.
L’any 1981 Lolita Ortiz es va haver de retirar de la pràctica del futbol per culpa d’un greu lesió al genoll (trencament de menisc i lligament encreuat anterior). El doctor González Adrio li va dir que no calia que s’operés perquè no vivia del futbol i podria fer una vida normal després de penjar les botes. Aleshores feia pocs mesos que el futbol femení havia quedat oficialment inclòs dins de la Federació Espanyola de Futbol.
Trajectòria
- Temporades al Club: 1970-81
