A la tardor de l’any 1970 Immaculada Lala Cabecerán era una jove afeccionada culer de divuit anys. La vocació barcelonista d’Immaculada li venia des de petita, quan el seu pare la portava al Camp Nou, com abans ho havia fet amb la seva germana, i ella quedava embadalida per aquell esport que aleshores encara estava vetat a les dones. La Lala jugava al futbol al carrer amb el seu germà petit i amb el pas del temps va prendre plena consciència de la seva vocació: volia ser futbolista del Barça. En assabentar-se que a Anglaterra, Itàlia i altres països hi havia equips femenins, va pensar que calia que el seu club tingués també el seu.
D’aquesta manera, un matí de novembre del 1970 l’Imma es va veure amb Agustí Montal a les oficines del Club. En el transcurs de la reunió, el president blaugrana va prometre que si l’Imma trobava suficients dones per formar un equip de futbol, el Barça l’acolliria i l’apadrinaria. En aquest sentit, el 17 de novembre d’aquell 1970 la Revista Barcelonista va publicar un anunci de Cabecerán demanant noies per formar un equip femení de futbol dins de l’òrbita del FC Barcelona. Gràcies a aquesta convocatòria es va poder formar tota una plantilla de setze valentes pioneres.
El seu debut va tenir lloc el dia de Nadal, al mateix Camp Nou. El rival era l’UE Centelles i el partit s’enquadrava dins del festival benèfic que per aquelles dates se solia fer tradicionalment al coliseu blaugrana. El resultat final va ser de 0-0, però el nou Barça Femení (primigèniament conegut per “Selecció Ciutat de Barcelona”) es va imposar als penals per 4-3. Immaculada, que jugava de falsa davantera centre, va ser la protagonista de la jornada en transformar dos llançaments des del punt fatídic. Una jornada històrica i de gran record per a totes i cadascuna d’aquelles pioneres que tanmateix es va veure enterbolida per l’actitud i els comentaris d’una part del públic assistent, incapaç d’entendre que les dones tenien tant dret a jugar al futbol com els homes.
Malauradament, la carrera futbolística d’Immaculada Cabecerán va ser molt curta, ja que va penjar les botes en una data tan primerenca com el juny del 1971. Ho va fer després d’haver aguantat el que no estava escrit als diversos camps de la geografia espanyola, però els motius van ser estrictament familiars.
Trajectòria
- Temporades al Club: 1970-71
